dilluns, 25 de novembre del 2013

3a. Duatló del circuit Català a l'Ametlla del Vallés

Aquest diumenge ens tocava anar a l'Ametlla del Vallés, amb tot l'equip al complert. Jaume Freixes. Mendo, Marc Puig, Jordi Artau, Sergi Durbau i un servidor.

Anàvem amb ganes i mirar de fer podi per equips, però les circumstàncies no ens ho van permetre, dos abandons per lesió i averia i els altres resultats no ens van permetre fer podi. La propera setmana a Solsona ho intentarem de nou.

Pel que fa a nivell persona, arribava amb moltes ganes, amb els deures fets en els entrenaments, però tot es va girar a partir del km4 de la BTT.

En el primer sector, 6km de run per pista i algun corriol. Com sempre i no n'aprenc, mala col·locació, però comencem a córrer i començo a notar que les cames no em van, però em mentalitzo i vaig fent a un ritme que em trobo mitjanament bé. Arribo a la transició i m'haig de prendre un gel perquè el cos m'ho demana. Faig una transició lenta però és el que haig de fer perquè m'esperan 20km de BTT i 3km més de run.

En el segon sector, és on començo anar MOLT MALAMENT, en el primer pujantó, al km4 el bessó esquerra em puja i a pocs metres els dos. Paro i intento estirar i així fins arribar a la segona transició. Tot i el dolor i patiment de cames disfruto del circuit i quant em trobo una mica millor apreto fins a tornar a tenir rampes. El que més em sorpren és que mi havia tingut rampes en una cursa. No sé si són degudes a les sèries del divendres o al canvi de dieta. Arribo a la segona transició just de forces i amb dues cames dures com pedres.


En el tercer sector, que és el que sempre em trobo millor i se'm fa curt. Aquesta vegada es fa etern, no puc córrer a un ritme tranquil, haig d'anar a un pas molt lent perquè els bessons i els quadríceps m'avisen que quant cargoli em donaran un TOC!!! Arribo a meta amb més pena que glòria i pensant dins meu, que ha sigut la pitjor cursa de la meva curta vida esportiva.


Al acabar em passen moltes coses pel cap;
  • Què faig malament?
  • Què em passa?
  • Els canvis que he fet em van bé?
  • Vols dir que no t'has equivocat?
  • i moltes més coses.
Crec que aquesta prova m'ha servit per una sola cosa. HAIG DE SEGUIR SUMANT I TREBALLANT PERQUÈ AIXÍ ELS RESULTATS ES VEURAN. PERQUÈ UN MAKI MAI ABANDONA!!!

Salut i kms.



dilluns, 11 de novembre del 2013

Duatló de Vallfogona del Ripollès.

Ahir ens tocava la 2a prova del circuit Català de duatlons de Muntanya a Vallfogona del Ripollès.

Desprès de la prova de la setmana anterior a Tavèrnoles, on personalment no vaig quedar gaire content amb el resultat, perquè esperava més de mi. Ahir hi anava amb un altre xip. Fer la meva carrera, sense posar-me presió i començar de menys a més. Ara pic dir que va ser així.

Ahir hi vàrem anar quatre membres del club Tri-BU, en Marc Puig, en Mendo, en Jaume Freixes i un servidor.

A les 8h del matí marxàvem direcció a Vallfogona, municipi del Ripollés petit però amb encant. Pel camí el soci d'algunes batalles des de fa un temps, en Jaume Freixes, em comentava que hem de seguir la tradició de l'any passat. Arribar anar a fer un café, fer una ...., preparar-nos, deixar les coses i escalfar. Com sempre ho fem tot menys l'últim, no tenim temps per escalfar. Un parell de pujades, ara estirem una cama i després l'altre i direcció a l'arc de sortida. Com sempre em poso a la meitat, ja m'agradaria anar a primera fila però ho deixem pels bons.

Primer sector de run 6,5km. Sortida ràpida com sempre, fem una volta pel poble, agafem una rampa que l'haurem de fer unes quantes vegades i direcció a una pista emporlanada fins arribar a una pista de terra qe va pujant progressivament, fins arribar a l'entrada d'un prat on comencem a baixar per un corriol fins al poble. 
Aquest primer sector m'ho vaig agafar en calma, intentant anar de menys a més i va ser tot el contrari vaig començar de més a menys i això ho vaig pagar en els primers quilòmetres de BTT. 
Arribo a la transició, intento fer-la ràpida i sortida amb BTT.

Segon sector de BTT 17,5km. Ja puc dir que els primers quilòmetres es van fer durs, no per la pujada, ni per les pedres, si no perquè em trobava malament pedalant i mentalment. Vaig avançant i a partir del km8, el cos em reacciona positivament i puc fer un canvi de ritme i les cames demanen més. Fins i tot em van faltar quilòmetres per poder-me trobar millor i sobretot avançar algun que altre corredor. 

Tercer sector 3km de run. Al sortir a l'últim sector em noto carregat d'isquios i decideixo no apretar, però en mica en mica em va passant el dolor i em marco un ritme que m´és molt còmode, fins i tot adelanta algun corredor fins arribar a meta.

CONCLUSIONS;

  1. Haig d'aprendre a patir.
  2. No haig de pressionar-me per buscar un bon resultat.
  3. Haig de seguir entrenant igual i amb les mateixes ganes i a vegades amb més ganes.
  4. Tothom em diu que el principi és normal amb tenir aquests resultats, aquestes sensacions,..., i que tot arribarà i sobretot per Nadal veuré la millora.
Bé, si que haig de felicitar als companys d'equip pels seus resultats, el MÀSTER, cm sabeu és el vostre motxiller, però i aneu tan ràpids no us puc atrepar!!!

Ara a seguir entrenar per la següent a l'Ametlla del Vallés.



Salut i kms.

dilluns, 4 de novembre del 2013

Duatló de Tavèrnoles

Ahir començava un dels meus objectius d'aquesta temporada. La Lliga Catalana de duatlons de Muntanya amb l'equip TRI-BU. Per mi un nou repte personal, perquè com a màster, que em queda poc per arribar-hi. Em suposa un esforç i sacrifici individual en el entrenaments i familiar a l'hora d'acompanyar-me.

A Tavèrnoles, començava la lligueta, nervis com a totes les proves i dubtes per veure com arribava. He entrenat, me sacrificat per veure un petit resultat o l'inici d'una temporada d'èxits a nivell personal.

Comencem el dia amb nervis, tots els de casa anem a veure com pateix el "papa", la Montse, en Marc i la Martina m'acompanyen. Al arribar a Tavèrnoles ens trobem els companys de club, en Sergi Durbau, està fet un toro, en Jordi Artau, que aquest d'aquí 4 dies no el vaurem passar!!!

Em preparo les coses, recollir dorsal, portar la bicicleta a la transició, ..., i a escalfar una miqueta. Nomès amb la pujada del principi ja escalfes. A les 9.55 ens donen quatre instruccions i a les 10h tret de sortida.

Començo a un ritme de menys a més, em trobo bé, les cames responen, però al ser un inici de pujada forta em costa agafar un ritme més ràpid. Penso mentres corro, agafa-t'ho en calma que encara queda el tram de BTT i el segon de run i sobretot que tots dos es surt i es comença a pujar de seguida. Primer tram de run 5,5km aprocimats amb un temps de 23 minuts. Agafo la bici i gas, anem pujant i planejant, agafant pistes i corriols guapíssim, però al llarg d'aquest tram em trobo em problemes amb el seuent i haig de parar 4/5 vegades per pujar i posar bé el seient. No acabo content, però arribo a boxes disposat a fer un últim tram de run de 2,5km.



Segon tram, em queda poc, però 1,250km de pujada, girar i tornar a baixar. A la pujada m'ho agafo molt en calma, però comença el planer i intento apretar, passo tres corredors i a la baixada em deixo anar fins arribar a meta.

Al final 73 de 152 corredors. No he acabat content per diferents aspectes. Poder la meva exigència era molt alta, però el que m'ha fet veure aquesta primera prova és que haig de seguir entrenant i sobretot aprendre dels petits o grans errors i sobretot APRENDRE A PATIR!!!

Vinga salut i kms i per la propera o RATAFIA o DUATLÓ DE VALLFOGONA???