Aquest diumenge ens tocava anar a l'Ametlla del Vallés, amb tot l'equip al complert. Jaume Freixes. Mendo, Marc Puig, Jordi Artau, Sergi Durbau i un servidor.
Anàvem amb ganes i mirar de fer podi per equips, però les circumstàncies no ens ho van permetre, dos abandons per lesió i averia i els altres resultats no ens van permetre fer podi. La propera setmana a Solsona ho intentarem de nou.
Pel que fa a nivell persona, arribava amb moltes ganes, amb els deures fets en els entrenaments, però tot es va girar a partir del km4 de la BTT.
En el primer sector, 6km de run per pista i algun corriol. Com sempre i no n'aprenc, mala col·locació, però comencem a córrer i començo a notar que les cames no em van, però em mentalitzo i vaig fent a un ritme que em trobo mitjanament bé. Arribo a la transició i m'haig de prendre un gel perquè el cos m'ho demana. Faig una transició lenta però és el que haig de fer perquè m'esperan 20km de BTT i 3km més de run.
En el segon sector, és on començo anar MOLT MALAMENT, en el primer pujantó, al km4 el bessó esquerra em puja i a pocs metres els dos. Paro i intento estirar i així fins arribar a la segona transició. Tot i el dolor i patiment de cames disfruto del circuit i quant em trobo una mica millor apreto fins a tornar a tenir rampes. El que més em sorpren és que mi havia tingut rampes en una cursa. No sé si són degudes a les sèries del divendres o al canvi de dieta. Arribo a la segona transició just de forces i amb dues cames dures com pedres.
En el tercer sector, que és el que sempre em trobo millor i se'm fa curt. Aquesta vegada es fa etern, no puc córrer a un ritme tranquil, haig d'anar a un pas molt lent perquè els bessons i els quadríceps m'avisen que quant cargoli em donaran un TOC!!! Arribo a meta amb més pena que glòria i pensant dins meu, que ha sigut la pitjor cursa de la meva curta vida esportiva.
Al acabar em passen moltes coses pel cap;
- Què faig malament?
- Què em passa?
- Els canvis que he fet em van bé?
- Vols dir que no t'has equivocat?
- i moltes més coses.
Crec que aquesta prova m'ha servit per una sola cosa. HAIG DE SEGUIR SUMANT I TREBALLANT PERQUÈ AIXÍ ELS RESULTATS ES VEURAN. PERQUÈ UN MAKI MAI ABANDONA!!!
Salut i kms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada