6a. DUATLÓ D'ARBÚCIES.

Avui puc dir que la emoció no em permet que el meu cervell m'ajudi a escriure. Si que podria escriure moltes coses,..., però intentaré fer una crònica amb el cap.

Desprès d'estar unes setmanes sense competir (des de la duatló de Les Gavarres), aquest matí, 10 silencs i 1 MAKI, ens hem dirigit a fer la duatló d'Arbúcies, una duatló popular, però com ja sabem de popular nomès hi ha el nom.

És una duatló que ja havia fet l'any anterior i m'enrecordava que el circuit de running i de BTT, era de pujar pujar i més pujar. Els reptes d'aquest any eran fer millor temps i tenir millors sensacions que l'edició anterior i un altre que els que em coneixeu ja us ho podeu imaginar (jijiji).

Desprès de deixar la bicicleta a boxes i estirar una mica les cames, sol i al meu rotllo, perquè avui anava amb les ganes a tope i sobretot amb molt bones sensacions a les cames. A les 9.15h tret de sortida, 135 corredors aproximadament 2 amunt 2 avall, ens dirigim a fer el primer tram, 4km de running, començo tranquil, agafant un ritme de menys a més, ja que el recorregut era el mateix que l'any passat, mentres anem enfilant el camí que porta a Santa Fe, vaig passant corredors i silencs, vaig bé de pulsacions i sobretot de cames. Els dos últims kms els faig amb en Ricard Galceran, que al final hem entrat junts a boxes.

Tocava el tram de BTT, igual que el de còrrer començo a un ritme còmode i en mica en mica vaig pujant l'intensitat, noto que les cames em responen i puc fer un canvi de ritme i deixar en Ricard G, que havíem entrat i sortit de boxes junts. El circuit et marcava el ritme, era un constant puja i baixa i notava que a les baixades recuperava molt bé, això m'ha permès apretar en alguns punts i passar alguns corredors. Quant faltaven dos quilómetres m'atrapa en David galceran i a partir d'aquí em seguit junts fins a boxes, he entrat davant seu però a pocs segons.

Em quedaven 2km de running, començo i noto una punxada al genoll, però com que sóc massell i portava un altre silenc a 200 metres, jo gas a la burra i el dolor ja es cansarà de fer-me la punyeta.

Al final 1h 23m i he entrat a la posició 19. El més important de tot és que me trobat molt i molt bé i el que puc dir que començo a recollir els petits fruits dels entrenaments. Em queda molt per millorar però ara tinc diferentes proves marcades que m'han d'ajudar.

Gràcies Joan R. tu ja saps perquè!! També felicitar als 10 silencs que han participat a la duatló i en Lluí Mas, que aquest és com el vi, com més gran més bé estar.

Ara toca setmana d'entrenament i sobretot de preparació de la nostra 4a. Duatló Rural de La Selva, que organitzem els Makis.

CLASSIFICACIÓ

Salut i kms