OBJECTIU NO COMPLERT. TERRA DE MAQUIS 2012

Abans de començar a explicar la meva aventura a Terra de Maquis 2012, m'agradaria donar les gràcies a la organització, en Raúl, per el gran treball portat a terme al llarg del cap de setmana i sobretot el treball previ. Si haguès de posar una nota sobra 10, jo els hi posso un 11. FELICITATS MAQUIS!!

També m'agradaria agraïr  l'Israel Perni, pel treball i l'ajuda amb el GPS, aparell importatíssim en aquesta prova.

I agraïr a tots els corredors que van finalitzar i els que es van quedar pel camí.

FELICITATS MAQUI...............NES!!!

Bé, comencem a parlar de la meva 1a aventura a Terra de Maquis. Vull deixar clar des d'un principi, que hi tornaré no sé si el proper any o d'aquí dos anys, però jo hi torno!.

Tot comença el dissabte 16 de juny a les 7.15h a la plaça de l'ajuntament de Santpedor, 160 corredors ens disposem per sortir i realitzar la 1a etapa de 130km i 3900m de desnivell. En Raúl, ens dona les últimes explicacions i de sobte coet i sortida, sortida tranquila i sense pressa ja que ens queden moltes hores de cursa, i tant d'hores.

Surto a les últimes posicions, assimilant que m'esperant molts quilòmetres. Amb el company Carles Herrera (Maki de Sils), fem els primers kms junts 25km rodadors o força planers. Intento agafar un ritme, ni molt ràpid ni molt a poc a poc. M'ajunto amb uns quants corredors que portem el mateix ritme, fins a despenjar-nos un corredor de Corçà i jo. Anem tirant pujant i baixant corriols i alguna trialera. Això m'agrada, jo penso entre mi, que si el circuit és així serà un dia per disfrutar.

Arribem al 1r avituallament, paro, menjo, omplo els bidons i els primers problemes, el GPS, milllor dit el track no em va bé. Demano a un company de la organització si em pot ajudar em diu que si i el posa a lloc i així puc anar tranquil.

Sortim del avituallament direcció al Cogullo, ens esperan 10km de pujada. Sortim el company de Corça i un servidor. Al arrencar em trobo amb una rampa força dura i un senyor que ens pregunta on anem, responem i ens diu; carai us espera molta i molta pujada!!! Anem tirant, però començo a notar que alguna cosa no funciona, la calor? les cames? el primer ocellot? no sé li dic al company que faci que jo vaig fent fins que em recuperi. Em costa arribar a Cogullo, faig 8km sol com un mussol, amb sensacions solentes, fins i tot haig de baixar de la bicicleta i caminar una estona i encara no estic a la meitat de la cursa. Arribo a l'avituallament, menjo, carrego bidons, recupero i endavant!!! 9kms de baixada, on em trobo un company que ha caigut, em paro, l'ajudo i fem gran part del recorregut junts, fins al següent avituallament, Aguilar.

 Corriol Cogullo

Avituallament Cogullo

Desprès de fer 9km de baixada, sortint de Cogullo, m'enrecordo que porto el GPS parat! Això és el cansament? l'ocellot? No sé, però començo a tirar i em vaig recuperant. Vaig al meu ritme, en molts moments sol, passo per l'avituallament de Aguilar, arribo a Fonollosa a les 14.30h, estic al km 77, una calor infernal, psicològicament tocat, sobretot perquè porto estona anant sol i això ha fet que em vagi menjant el terrat. Necessito telefonar a casa, per animar-me i sobretot per informar de com va. Desprès de 10 minuts arriba el company Maki Carles H., em comenta que va tocat, ja som dos. Preguntem quant ens falta per arribar a Castelltallat, on ho trobem el dinar i ens diuen 12km, però de pujada. Penso, abandono al dinar, no puc, estic cansat, fa calor i vaig repetint mil i una vegada dins meu que estic fent jo aquí.

Comencem a tirar amb en Carles direcció al dinar, agafo el meu ritme i el vaig deixant i quant porto 5km, ja hi som la primera rampa, merda!!! Agafo el magnesi del Powerbar i cap a dins. Miracle, em marxa de cop, així que seguim pujant. Trobo un company de l'Alt Empordà que va molt i molt tocat, jo vaig fent i quant arribem a d'alt l'espero i ens agrupem i així fins arribar al dinar. Ja porto 88km a les cames i quins 88km!

Mentres estic dinant, un grup de CC de Torroella de Montgrí van comentant que no es pot abandonar, que s'ha d'arribar encara que sigui arrossegant-nos, però jo penso entre mi que plego. El company de l'Alt Empordà i un altre de Girona comentan que abandonen.

Desprès de pensar 30 segons, decideixo fer el que diuen els de CC T. Mongrí. Carrego els bidons i destinació a meta. Fins al següent avituallament vaig sol i a vegades coincideixo amb un altre corredor, això m'ajudo a desconectar una mica i anar parlant i no menjar-me el cap. Desprès de 12km de pista, corriols i una trialera llarga, arribo a la Font del Ferro. Començo a anar cansat, però ja he superat els 100kms i nomès en quedan 30, però 30 que es fan eterns!!!

Surto sol, com tota la cursa, de l'avituallament, vaig al meu ritme anar fent, vaig bé, cansat però les cames em responen. Arribo a l'entrada d'un tub inmens il·luminat per leds i jo cap a dins, vaig sentint veus i penso, tindré sort, companys bikers? Doncs no un Maqui amb el trabuc a la mà m'anima a continuar. Al sortir del tub tinc la sort de trobar un membre més de l'organització amb el càmera del programa Bikeattack, a veure si tinc sort i surto al programa!!

Sortint del túnel, ara sí trobo dos companys de Navarcles, en Busi i en Xavi, em comenten que s'han perdut i si jo vaig bé, els hi dic que si i també em diuen si podem acabar l'etapa junts i jo encantat de la vida. Arribem junts a Callús al km 114 aproximadament, ens queden 16/18km per acabar, ens anem estirant, animant i sobretot parlant, que és el que he trobat a faltar al llarg de la cursa i a les 20.38h arribem a Castellnou on ens espera en Raúl per felicitar-nos i explicar-nos que ehm de fer, foto, rentat de bici, sopar,..., 132km i 13h i 38 minuts. Estic cansat però el pitjor de tot que tinc dues ferides al cul, que impedeixen que el diumenge pugui sortir a fer la segona etapa de 102km.

Fi d'etapa!

Nomès tornar a recordar, que ès una prova MOLT DURA i que no es pot fer, com vaig fer-ho en gran part del recorregut sol!

Això si, hi tornaré en podeu estar segur, millor dit SEGUIRÍSSIM!!! I felicitar una altra vegada a tots els controls, voluntaris, organització,...., que sense ells aquesta aventura no seria possible.

FINS I TOT SURTO A BIKEATTACK!!

MOLTES GRÀCIES I FINS AVIAT.

Un Maki de Sils.