dilluns, 30 de desembre de 2013

7a. Duatló del circuit català a Cabrils.

Ahir ens tocava anar a Cabrils, només hi anem tres membres de l'equip, dos PROS i un servidor, en Sergi D. i en Jaume F. Duatló que m'havien comentat que els circuits eran molt guapos, amb corriols, pista i alguna trialera.

A les 7.30h, hora de trobada a la BP de Sils i com sempre puntualitat suïssa i sense deixar-nos res a casa.

Arribem una hora abans a Cabrils, no pot ser som puntuals!!! Busquem lloc per aparcar però resulta que no hem fet parada tècnica. Reculem i busquem un bar. Després de passar uns quants faxs ens dirigim a buscar lloc. Entrem en un carrer sense sortida i en Jaume amb el seu portavions maniobra per deixar el cotxe davant d'una casa "abandonada", això ens sembla en un principi, jijiji.

Preparem les coses, inflem les rodes, dorsals, xips,.... Però de sobte un membre de l'equip, prefereixo deixar-ho en l'anonimat i no sóc jo!!. Crida Ui, ai que em cago!! i nosaltres li comentem;

- xxxxx ràpid que ja anem justos, com sempre.
- ves darrera el cotxe.
- xxxxx no aniré als wc!!
- no tens temps!!!
- salta la balla i ves a aquesta casa que està abandonada!!!
- xxxxx ok salto!! FLASCA LLESCA FETA!!!

Agafem les eines i direcció als boxes, són les 9.12h i a partir de les 9.15h no podem entrar als boxs. Anem ràpid, deixem les coses i a escalfar amb 10 minuts. COM SEMPRE!!!

A les 9.30h ens donen el tret de sortida. Aquesta vegada decideixo posar-me en una bona posició. En poso a segona fila per poder arrencar i agafar un ritme sense que la gent es posi a davant. 
10,9,8,......,3,2,1 i 0!!! Tret de sortida, sortim a tope, a un ritme frenètic. Agafo una posició i un ritme que em trobo a gust. Entre mi penso noto que en el córrer tinc bones sensacions i que les cames em responen. Anem enfilant per uns camins fins arribar a una rampa d'un 50 metres dura amb ganes i allà veig que les cames van i aconsegueico passar a uns quant corredors fins entrar al corriol de baixada fins a boxes entran a la posició 63.


Agafo la bici amb sol objectiu, a veure si avui ser patir damunt de la bici. Comencem pujant per un carrer esfaltat i molt dret, fins a baixar una mica i agafar una pista que ens portarà a sota de les antenes. Una pista llarga i pesada, però el pitjor de tot és que la pista està esfaltada. Intento agafar un ritme que em permeti apretar més endavant, però la gent em passa i no hi ha maneres d'agafar-me en algun grup que portinel meu ritme. Decideixo agafar-me un ritme contanstant i anar fent. Em queda molt per aprendre a patir. Peró sé que ho aconseguiré.

Entrem a dins d'un corriol força llarg on en alguns moments es fa algun tap perquè hi ha gent que això de les baixades encara no ho tenen entrenat. No el baixar si no el deixar passar i no fer nosa.

Vaig fent fins arribar a les entenes on nomès em queda baixada. Abans d'arribar m'agafa la M. Tussell, m'enganxo a la seva roda fins a la primera baixada complicada que trobem. Allà la passo i fins arribar a boxes vaig sol. Entro descontent amb mi mateix perquè veig que haig de maxacar-me molt més amb la bici. Però en el meu cap només hi ha una cosa en aquest moment; fer un últim segment de run MOLT BO. Surto amb ganes, veig a dos corredors davant meu, va Martí tu pots, els passo, en trobo a tres més i també els passo i al arribant a meta en tinc dos molt a prop però intento apretar però no hi ha maneres de poder-los agafar. Al final en aquest segment i últim de run, faig el 31 millor temps, de 240 corredors i un 85è lloc de la general.

Acabo content amb com m'ha anat en general, però trist o enfedat en mi mateix, perquè amb la bici no em trobo fort o amb xixa com es diu. Això només té una solució; ENTRENAR A TOPE LA BTT.

Bé, al final en Sergi 25 i en Jume 28. Aquests dos estan fets unes MÀQUINES. I 7ns per equip de 25. Ara ens espera la duatló de Mataró, on allà hi anirem tot l'equip i anirem a repetir podi. Per mi serà l'última duatló del circuit, en principi, perquè començo temporada d'esquí.

Vinga vaig a entrenar que a Mataró vull notar i vull fer un canvi en el segment de la BTT.

Per cert, el tema de la casa abandonada resulta que quant vàrem anar a buscar les coses per anar-nos a dutxar. La porta estava oberta i sabeu que hi havia darrera la porta? LA LLESCA!!!! I nosaltres que pensàvem que estava abandonada i que el nostre company el podien haver enganxar mentre .... JAJAJAJAJAJAJA!!!

Salut i kms



Cap comentari:

Publica un comentari