Duatló de Vallfogona del Ripollès.

Ahir ens tocava la 2a prova del circuit Català de duatlons de Muntanya a Vallfogona del Ripollès.

Desprès de la prova de la setmana anterior a Tavèrnoles, on personalment no vaig quedar gaire content amb el resultat, perquè esperava més de mi. Ahir hi anava amb un altre xip. Fer la meva carrera, sense posar-me presió i començar de menys a més. Ara pic dir que va ser així.

Ahir hi vàrem anar quatre membres del club Tri-BU, en Marc Puig, en Mendo, en Jaume Freixes i un servidor.

A les 8h del matí marxàvem direcció a Vallfogona, municipi del Ripollés petit però amb encant. Pel camí el soci d'algunes batalles des de fa un temps, en Jaume Freixes, em comentava que hem de seguir la tradició de l'any passat. Arribar anar a fer un café, fer una ...., preparar-nos, deixar les coses i escalfar. Com sempre ho fem tot menys l'últim, no tenim temps per escalfar. Un parell de pujades, ara estirem una cama i després l'altre i direcció a l'arc de sortida. Com sempre em poso a la meitat, ja m'agradaria anar a primera fila però ho deixem pels bons.

Primer sector de run 6,5km. Sortida ràpida com sempre, fem una volta pel poble, agafem una rampa que l'haurem de fer unes quantes vegades i direcció a una pista emporlanada fins arribar a una pista de terra qe va pujant progressivament, fins arribar a l'entrada d'un prat on comencem a baixar per un corriol fins al poble. 

Aquest primer sector m'ho vaig agafar en calma, intentant anar de menys a més i va ser tot el contrari vaig començar de més a menys i això ho vaig pagar en els primers quilòmetres de BTT. 

Arribo a la transició, intento fer-la ràpida i sortida amb BTT.

Segon sector de BTT 17,5km. Ja puc dir que els primers quilòmetres es van fer durs, no per la pujada, ni per les pedres, si no perquè em trobava malament pedalant i mentalment. Vaig avançant i a partir del km8, el cos em reacciona positivament i puc fer un canvi de ritme i les cames demanen més. Fins i tot em van faltar quilòmetres per poder-me trobar millor i sobretot avançar algun que altre corredor. 

Tercer sector 3km de run. Al sortir a l'últim sector em noto carregat d'isquios i decideixo no apretar, però en mica en mica em va passant el dolor i em marco un ritme que m´és molt còmode, fins i tot adelanta algun corredor fins arribar a meta.

CONCLUSIONS;

1. Haig d'aprendre a patir.
2. No haig de pressionar-me per buscar un bon resultat.
3. Haig de seguir entrenant igual i amb les mateixes ganes i a vegades amb més ganes.
4. Tothom em diu que el principi és normal amb tenir aquests resultats, aquestes sensacions,..., i que tot arribarà i sobretot per Nadal veuré la millora.

Bé, si que haig de felicitar als companys d'equip pels seus resultats, el MÀSTER, cm sabeu és el vostre motxiller, però i aneu tan ràpids no us puc atrepar!!!

Ara a seguir entrenar per la següent a l'Ametlla del Vallés.

FOTOS

CLASSIFICACIONS

Salut i kms.