dimarts, 14 de maig del 2013

Duatló Santa Coloma de Farners. Terres de Segadors

Aquest diumenge 12 de maig, a Santa Coloma de farners va tenir lloc la 3a Prova de la lligueta de duatlons populars TERRES de SEGADORS.

A les 8h obrian les inscripcions i recollida de dorsals. La meva intenció era marxar de Sils amb bicicleta, així rodar i escalfar una miqueta ja que ens esperava un circuit dur i exigent, que ens tenian preparat els companys del Club Tri-Bu. Al final em van recollir pel camí dos Makis (Joan i Aleix Aymerich)

Desprès de recollir dorsal, deixar i preparar les coses a la zona de transició, per cert, montada al Parc de Sant Salvador en un lloc ideal i molt vistòs. L'amic Joan Roura, ens va cridar a tots els corredors i corredores per fer el brifing de la cursa.

Jo, anava amb moltes ganes de repetir la mateixa posició o millorar-la, de la duatló de la setmana anterior a Campllong. Nercis abans de la sortida, on em col·loco, escalfo abans del tret de sortida,...

A les 9.10h, tret de sortida, sortim a un ritme molt alt, crec que massa ràpid, però les cames em responen i em posiciono entre els 20 primers i marcant-me un ritme que pugui seguir. Anm avançant pel costat de la riera de Sant salvador, vaig passant corredors i content perquè per ara anem bé. Arribem a la primera i única pujada del circuit de run, una pujada progressiva que fa que molta gent baixi el ritme, segueixo anant fresc de cames i pensant que desprès d'aquests 5.2km de run m'esperan 12.5km de BTT. Arribo a la transició amb ganes d'agafar la bici, com que em conec el circuit crec que ho puc fer-ho bé-

Nomès sortim de box, la primera pujadeta, i començo a notar a les cames les mateixes sensacions que la setmana anterior, sensacions incòmodes sobre la bicicleta. Aquestes sensacions m'acompanyen al llarg de tot el circuit de BTT. Lluito contra mi mateix, contra les poques forces que tinc a les cames al pedalar. La meitat del circuit és de pujada i intento dossificar-me per tal de poder acabar bé a la segona transició. L'infern damunt de la bicicleta finalitza desprès de la llarga pujada a Can Planas, allà paro a veure aigua i agafo forces per entrar al corriol del DragonKan, corriol que fem entrenant mínim 2 cops per setmana. Puc dir que mai havia baixat tan ràpid.

Arribo a box, juntament amb en joan Aymerich, que per un problema a la cadena em entrat junt, surto primer, però a pocs metres m'agafa i em comenta que avui entrarem junts, així que em marca un ritme que ens ajuda a avançar corredors i així fins a meta. GRÀCIES JOAN!!!

La valoració de la 2a duatló, a nivell personal no és genst bona, esperava més però a nivell de lligueta, FELICITAR ELS COMPANYS DE LA TRI-BU.

Ara a millorar a les duatlons de bescanó i Calonge i aquest diumenge a disfrutar de la meva 1a. TRAMUN.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada